Com cenyir, abraçar la tristor que m'apunyala el cor.
Com deixar que aquest estat de pes, de desemparança, convisqui en el meu dia a dia.
Com superar la buidor de no tenir-te, de no veure't, de no sentir-te, de no cuidar-te, de saber que no estàs en cos present.
Eres una persona escassa en paraules, parlaves més amb la mirada nassuda que tan t'identificava, et feia ser tu. Mostraves ser una persona poc emotiva. Semblava que estimar-te, cuidar-te o simplement rebre una abraçada, no et pertoques. I era en l'escolta del teu cor quan brollava una demanda vergonyosa i també incipient, per percebre afecte.
Ara que no hi ets, em sap greu no compartissis alguns els teus anhels. El cos pot retindre un contingut fins a un límit. El cos es pot modelar però per alguna escletxa pot aparèixer una fuga. Expressar és molt bo, però és bo també, trobar la persona per a compartir-ho.
Desitjo padrí, que en l'ànima, hagis buidat, deslligat el nus.
Percebo o vols que percebi certa tranquil·litat en la meva vida terrenal. Agraeixo els moments que varem compartir, i els records viscuts en aquests últims anys s'esmunyen en una immensa gratificació. Padrí t'estimo i no et deixaré d'estimar, en el meu caminar dels mortals.
Se que de mica en mica, abraçaré la tristor sense que m'afecti com en aquests moments que estic escrivint.
Espero sentissis la meva presència acompanyada de l'agafada de la mà, els petons, les paraules t'estimo, i em perdonis si en alguna cosa t'he ferit. Espero sentissis l'amor de la Gina, del Jordi i dels altres que t'estimen.
Espero veure't i poder-te tornar abraçar, gràcies per tot.
No voldria deixar de mencionar la Manoli que també ha format part de la teva vida. Ella també t'apreciava «no me puedo sacar de la cabeza a Enric».
Descansa i gaudeix en Pau amb l'Amor dels teus estimats.
T'estimo padrí.