LA MAMELLA TERRA

La Terra parla quan el cor batega.

El volcà és el pit el qual mama la nova Vida.

El nadó, xucla la llet amb tanta ànsia que el degoteig constant,  incansable, embolcalla el cos de la dona-mare que expectant filtrarà l'ardor generat per tanta estimació.

El treball intens i intern de la Gaia, fa palpitar un cor que sol.licita buidar per donar, per continuar, per mantenir units els fragments convinguts i consolidats d'un trencaclosques esgrafiat.

El dit pot tapar la sortida, però no pot evitar el dolor derivat.

Pot semblar aturar lo visible des de la filosofia del materialisme, però allò imperceptible prossegueix en l'infinit esmunyint-se pels camins de l'ànima.

Saturar amb insistència pot copsar la relació de la companyia, fins convertir en rutinària i avorrida el sentit propi d'aquesta comunió, disgregant l'experiència adquirida de la fecundació divina, femenina - masculina.

ETS TU?

A la senzillesa de la teva pregunta filla,
li correspon una contesta sincera
exempt de dubtes i contradiccions,
mereixedora de la confiança que vas engendrant,
quan compenses les incerteses que emergeixen de la curiositat emergent,
amiga del teu aprenentatge per la Vida.

I és en l'espera, quan l'instant es fa etern.
I és en l'afany de complaure't,
quan es manifesta la consciència de la pròpia existència.

Sóc digne de representar-me,
dins l'esfera il·luminada que engendra la llavor de la vida?
Sóc digne de crear-me,
en l'entorn no visible, invisible, que sustenta la pròpia matèria?
Sóc digne d'apropiar-me de l' esbós,
per ajudar-me a discernir enmig de les dualitats que vesteix a l'ego?
Sóc digne de transcendir,
de permetre'm explorar el pla de l'eternitat?

El cor inspira en la serenor, al elegir la direcció.

Si, sóc digne a volar per alliberar,
Si, sóc digne a parlar per desbloquejar,
Si, sóc digne a sentir la veu de l' Ànima per abraçar la demanda unànime, estimar .
Si, sóc digne a elegir Ser qui Sóc.

NADAL 2019

En aquest dia assenyalat de reunió familiar, la teva presència persisteix simbolitzada amb la buidor de la cadira o butaca que tan bé t'apropiaves.

És per aquest record que m'agradaria compartir unes paraules per fer-te present padrí, aquí amb nosaltres. 
Aquest pensament no és només d'enyorança, sinó també d'alabança a la teva persona; i és compartit per aquells més pròxims que també han seguit el mateix camí, com l'avi Agustí, l'amic Llurba i d'altres.

No abraço el record amb tristesa, l'abraço amb saviesa.
Sé que des d'un altre pla, des de la consciència, des de la pau i l'amor,
ens cuides i vigiles. És per això que somric, i no ploro per la teva absència perquè sento ens acompanyes, estàs amb nosaltres de guia.

Sento i canalitzo el teu missatge que és el cicle de néixer i de morir, el regal de la vida.

I de l'experiència de ja no poder estrènyer el teu cos, expresso gràcies per viure i per fer viure.
De viure el present amb coherència de qui som i de l'essència que compartim.

T'estimo.

Us estimo família.

Bon Nadal i Bones Festes!!!!

MARE LLUNA

Em captiva la foscor,
m'enamora la quietud,
vibro en l'estat contemplatiu
immersa en aquesta nit estrellada.

I és en aquesta plenitud,
que em deixo seduir per la carícia de la mare Lluna.

Lluna sempre tan desitjada, elegant i sàvia.

En la lluminositat del degoteig dels teus raigs,
saps guiar a aquell qui t'esguarda i preservar el perill en l'obscuritat.

En la ronda nocturna de pescadors i pastors,
ets l'heroïna de les llegendes que acompanyen les seves tertúlies.

Mare protectora t'abraçaria fins a esmunyir-me dins teu.

Gràcies per estar i vetllar les nits amb la teva màgia.

MOLTA LLUM PER MOLTS ANYS

Ja ha arribat el dia desitjat.
Cinc manetes sumen quinze, Felicitats!
Amb els cinc, regalaves un somriure...
Amb els deu, regalaves una mirada...
I ara amb els quinze, que ens regales?

Si...Reps obsequis quan celebres un dels dies més especials de tot ésser viu,
aquell moment que surts de la llavor i t'incideix la llum sobre el teu fràgil i delicat cos,
el naixement.

Però no t'oblidis...
És en el camí que et desenvolupes per esdevenir quelcom,
la germinació de la teva Vida,
quan la teva presència és el regal millor del món.

És en aquest festeig anual
que es distingeix un dia especial,
el teu aniversari.
I, és en el joc de treure i recol·locar una simple gorra,
que t'invito a fer volar la teva imaginació 
per assolir, per a continuar essent Tu.

Recorda la vestimenta representa,
i el cos la sustenta, cuida'l, cuida't.

Moltes abraçades i petons!!!

COS EMPRESONAT

Cos que et vesteixes dels estímuls que reps constantment i inciten l'esbós d'un vestit gairebé impermeable que m'afavoreix que bullin les meves entranyes.
Poder afluixar, deslliurar els lligams d'un corsé desapercebut a la mirada dels altres,
però molt present en el moviment que vincula el tempos personal amb el comunitari.
Concentrar-me en la respiració i notar com l'aire recarrega els pulmons,
facilita poder reobrir la porta  de sentir un cos present i viu.

Cos empresonat,  any 2018

Ceres sobre cartolina

LLUMINOSITAT EMERGENT

Una explosió de serpentines resplendents m'embolcallen el cos,
em tapen, m'acaricien i em protegeixen.
Danso en el seu interior i em sento feliç,
volo, canto.
Mentre avanço giravoltant aquestes companyes de ball es van alçant fugaçment en forma de petites estrelles.
I és amb el seu rastre, que il-lumina tot el cel, que em permet contemplar tot el camp florit que em rodeja.

Lluminositat emergent,  any 2017
Ceres, pintura sobre cartolina

CERCANT LA DOLÇOR

Necessito endolcir aquella figura que quan la contemplo em resulta desagradable, per la duresa que veig representada.
Em costa trobar un camí per modificar la solidesa impregnada.
És amb el joc de l'aiguada que m'ajuda a avançar i a superar la resistència que percebo.
El gest de difuminar la silueta,
es converteix en un encant que endolceix la meva mirada
i que, a la vegada  em transfereix l'estat de serenor que necessitava.

Cercant la dolçor,  any 2017
Pintura, ceres sobre cartolina

POTSER

Potser,
les paraules no abasten per expressar el contingut a desvelar.
Potser,
la combinació d'aquestes,
no acompleix l'objectiu de comunicar allò que un tan desitja manifestar.
Potser,
la simbologia gràfica no és suficient,  
per transmetre el sentiment.                     
Potser,
la paraula musicada vola i es dissipa,
sense arribar amb la intensitat en que s'ha acomiadat.
Potser,
la paraula acompanyada amb un gest,
és més explícita.
Potser,
cerco que aquest mateix instant que ja forma part del passat,
perduri en la teva memòria.
I és per tot això,
que recorro a la declaració escrita per dir-te, per recordar-te,
que T'estimo.

L' ORÍGEN

Mà que sustentes la creació.

La força t'impulsa a fragmentar-te, a expandir-te, a multiplicar-te,

a crear la Vida.

El teu embolcall protector,

resisteix a la magnetització d'una força superior,

que et fa ballar al son de les estrelles.

Tranquil.la,

elles et buscaran i t'ajudaran a aglutinar els trossos espargits damunt la manta de l' Univers,

que no han resistit la carícia roent de l'escalfor del foc imponent.

Vibra fort, sense por.

La llavor abraçada pel teu cor

aixopluga l'evaporació e l'aigua que t'agermana,

i en Sol et convertiràs

com a element regent

de milers de vides engendrades des de la teva essència interior.

                                       L'Orígen,  any 2018
Tinta sobre paper

El TALL DEL TAULER , SENYAL DE L'ÀNIMA

Punyents són els batecs del meu cor,
al palpar l'empremta del teu viatge carnal.
En aquest acte d'afecte i de franquesa
vibren moments de tendresa
fruït de la memòria de les teves vivències
contingudes i atrinxerades en el tauler que vas abandonar.
I és ara, amb les llàgrimes d'enyorança,
quan esbosso el reflex d'una presència estimada
tristament oblidada.
Insinuants són les línies que acaricien el teu cor,
insistents en marcar la transversalitat que regia l'ictus del teu disposar. 
Són les cruïlles de les traces estampades 
amb tanta perseverança sobre la taula menyspreada, 
i que t'han bé resguardaves en la dolça intimitat.
desvetlladores d'una essència distintiva i discreta en el fer,
que no mereix ser contemplada
per qualsevol ésser que vulgui immiscuir-se 
en la petjada homenatjada.

El tall del tauler, Senyal de l'Ànima,  any 2019

Llapis, carbonet, pintura sobre paper vegetal i d'aquarel·la

DESARRELAR PER ARRELAR

Dins d'un espai-temps, immersa en la curiositat, cerco aquell petit indici que em reveli la condició més idònia per seguir transitant en el meu camí existencial.
Desarrelar per arrelar.
La força que m'arrela a las profunditats de la terra, de vegades, ombreja aquella facultat innata de poder nodrir-me, doncs, és amb la voluntat de teixir un entremat ben espès perquè sustenti el meu pes, que m'endinso en un estat tan terrenal que m'abstreu del celestial.
I és en el diàleg intern que emergeix de l'espontaneïtat de la creació, quan sorgeix un traç que intueix, defineix l'individu capaç d'esmunyir-se del laberint arrelat, com espai confortable però no desitjat, per tal de continuar el camí ja encetat.

Desarrelar per arrelar,  any 2018

Llapis, carbonet, tinta xina sobre paper

DISCULPA'M SI T'EMPRESONO

M'agrada sentir la teva escalfor quan et protegeixo amb la mà,
de tal manera que l'hermetisme que t'ofereixo
harmonitza la teva essència més interna i també intensa,
d'aquells vicis que circumden en l'entorn.
En aquest recrear-me tan vital
se'm genera una discòrdia en la nostra comunió,
quan percebo el teu embolcall de cordills
que pretenen embellir el subjecte que ja és bell en si.
Fils de la disconformitat
que emergeix de la necessitat d'apropiar-se de l'encant innat de la naturalesa,
manipulant la creació per tal de satisfer el desig d'agradar-se o agradar als altres.
Disculpa'm si t'empresono.
Sostenir el teu pes em permet estar present i viva.

BENVINGUDA A LA VIDA, DEESSA

No busco amb tu la perfecció.
Cerco esculpir aquell rostre que et serveixi de presentació a la imminent vida terrenal.
Cerco frueixis amb intensitat la sensació d'escalfor o de gelor, 
productes de l'agitació constant que t'embolcalla.
Percebo una demanda rigorosa, 
i és amb la dificultat que m'emergeix al gestar la nova existència, 
quan flueix un plaer immens, un regal espiritual.
Esculpir es convertir en presència coneguda a través de la impremta desconeguda.
La súplica emergeix, quan allò desconegut necessita una identificació en la pròpia obra.
Donar Vida, quan ja és té Vida.
Sóc digna d'aquesta missió?
Dialogo amb tu, mitjançant la mirada,
per localitzar el final del final.
Mentre l'acció i el pensament es teixeixen orbitant per la seva dimensió,
sento que quan més m'endinso i descobreixo,  
més destrueixo.
Orgullosa de tu, tremolo al pensar quan clausurar la meva intervenció.
Saber deixar, per estimar.
Saber deslliurar, per consolidar.
Saber...per re continuar.

Benvinguda a la vida, deessa,   any 2018

Modelatge amb fang

UNA MIRADA AMAGADA DARRERA LA PRÒPIA CARN

Uns ulls que pretenen esquivar, saltar aquell obstacle,
però es senten impotents.
El joc del moviment horitzontal i vertical,
vertical i horitzontal, no és suficient per evitar la massa carnosa i opaca,
que emergeix davant seu.
Volo en un món imaginari
entre dos globus alimentats fins al límit de la seva elasticitat.
Indefensos davant d'un atac imminent d'un punxó incisiu,
que podrà finalment, deslliurar l'opressió momentània i de vegades persistent,
de l'estat d'aquests sensibles òrgans visuals.
Un gran nas, suport de pes delss dos aglomerats,
que tan bé contribueixen a l'equilibri d'aquests.
Unes pestanyes, llargues o curtes,
que ajuden a l'expressivitat d'una mirada expectant, de què?
Un boca sensual...mmm
Però, per què poso èmfasis a les "galtones"?
Per què el pas de nena a dona es preserva d'aquesta particularitat que tan em captiva.
Mentrestant observo...com la impossibilitat contribueix a la vitalitat visual del dia a dia.

Una mirada amagada darrera la pròpia carn,  any 2018

Carbonet sobre paper

ODA A LA BELLESA DESPENTINADA

Dona lluitadora,

No t'amaguis dins del teu propi embolcall

d'una cabellera llarga i sensual,

que encisa a qualsevol mirada del teu entorn més apreciat.

Despentina-la per deslliurar l'aparença angelical 

d'aquest compost fràgil i delicat, 

i així exhibir a aquell qui desconeix,

la més íntima i apreciada força que t'empeny a superar,

persistents i de vegades causals entrebancs

del camí que has elegit i t'has compromès en cos i esperit.

Bella dona, ...

No enganyis i no t'enganyis, mostra allò que ets.

Sedueix amb allò que ets.

Flueix amb allò que ets.

Gaudeix amb allò que ets.

Sigues tu, bonica.

Oda a la bellesa despentinada,  any 2018

Carbonet, pintura sobre tela

GRÀCIES JOSEP

Gràcies Josep.
Josep, Josepet, Padrí.
Els records viscuts amb tu, m'estoven el cor.
Se'm fan presents aquelles tardes desitjades, esperant l'arribada dels tiets Josep i Glòria, de Barcelona.
Aquells moments compartits quan m'acompanyes a les fires, o simplement quan jugàvem plegats a cartes, les tardes d'estiu.
Aquelles excursions al Tibidabo, i també de l'olor de mar salada en les passajades amb les ronyoses golondrines del port marítim barceloní.
I aquells banys divertits i atrevits a les aigües de Salou.
Podria continuar buidant records de moments tendres i estimats.
De tu Josep, em quedo com a exemple per viure i estimar en aquesta vida, el teu bon humor davant les situacions adverses, amb la rialla que et feia tan característic i únic.
La dedicació i la tendresa vers la teva estimada dona, la Glòria.
Aquelles encaixades de mans acompanyades amb un petó dolç, sempre han estat presents en la meva memòria.
Gràcies pels moments compartits d'amor i de tendresa.

T'estimo per sempre, Josep.

Gràcies Josep 2,  any 2018

Modelatge amb fang

Gràcies Josep 1,  any 2018

Modelatge amb fang

EL TRO DE LA VIDA (la mort)

Ull de l'infinit que convius amb la tempesta 
no descarreguis amb fúria els teus malsons,
d'una ràbia continguda al no acceptar la por,
d'una humanitat dispersa que està a l'espera d'una acció divina.
Serà quan el Tro esdevingui,
quan sentiré la tranquil.litat buscada,
i aquella nena protegida dins del seu espai difuminat i limitat,
saltarà per impregnar-se amb el groc de la vida i finalment serà lliure.
Crida Vida a la Vida.
Cerca Vida a la Vida.
Lluita per tenir Vida a la Vida.

T'estimo Vida.

El tro de la vida (la mort),  any 2018
Experimentació del fluir de l'aigua, tinta, carbonet sobre paper

GESTACIÓ

Quan acaricio la teva gestació 
el meu cos es fon en un estat de solitud i gratitud, 
pels moments de pau que em regales. 
M'oblido de qui sóc en aquell precís instant 
i em converteixo en un embolcall creador i a la vegada protector. 
Cerco sense pretendre interferir en la composició incipient 
entre el món imaginari i real. 
Cerco la solidesa suficient perquè la teva bellesa esvelta, 
es sostingui sense dependre de l'acció d'unes mans salvadores. 
Potser m'aprofito de la pau que em transmets. 
Potser t'aprofites de l'acompanyament que t'ofereixo. 
Són ofrenes mútues feliçment compenetrades i desitjades. 
Una creació de sensibilitat, de descoberta, de recerca, de pau i de goig. 
Un temps que s'atura dins d'un altre temps inestable. 
Creacions al compàs de la respiració, 
amb formes dolces i fràgils que desfien la fermesa 
de la figura imaginària representada en matèria.

Gestació,  any 2018

Modelatge sense visió, fang

EL MEU COR ALAT

La sang flueix per les valls
esquivant obstacles
deixant rastre,
un rastre visible que passa desapercebut
que perdura en el seu estat concebut.
La sang brolla en el meu interior
i el cor batega fort.
Un batec que colpeja amb força,
amb intents de traspassar les parets que l'empresonen
i a la vegada protegeixen.
La necessitat de continuar percebent el rítmic moviment
m'empeny a unir-me al vol dels ocells de pas.
I així per viure, deslliurar, cercar...i poder expressar.

El meu cor alat,  any 2018
Paper, cola, pintura sobre cartolina