Dins d'un espai-temps, immersa en la curiositat, cerco aquell petit indici que em reveli la condició més idònia per seguir transitant en el meu camí existencial.
Desarrelar per arrelar.
La força que m'arrela a las profunditats de la terra, de vegades, ombreja aquella facultat innata de poder nodrir-me, doncs, és amb la voluntat de teixir un entremat ben espès perquè sustenti el meu pes, que m'endinso en un estat tan terrenal que m'abstreu del celestial.
I és en el diàleg intern que emergeix de l'espontaneïtat de la creació, quan sorgeix un traç que intueix, defineix l'individu capaç d'esmunyir-se del laberint arrelat, com espai confortable però no desitjat, per tal de continuar el camí ja encetat.
Desarrelar per arrelar.
La força que m'arrela a las profunditats de la terra, de vegades, ombreja aquella facultat innata de poder nodrir-me, doncs, és amb la voluntat de teixir un entremat ben espès perquè sustenti el meu pes, que m'endinso en un estat tan terrenal que m'abstreu del celestial.
I és en el diàleg intern que emergeix de l'espontaneïtat de la creació, quan sorgeix un traç que intueix, defineix l'individu capaç d'esmunyir-se del laberint arrelat, com espai confortable però no desitjat, per tal de continuar el camí ja encetat.
 |
Desarrelar per arrelar, any 2018
Llapis, carbonet, tinta xina sobre paper
|