ETS TU?

A la senzillesa de la teva pregunta filla,
li correspon una contesta sincera
exempt de dubtes i contradiccions,
mereixedora de la confiança que vas engendrant,
quan compenses les incerteses que emergeixen de la curiositat emergent,
amiga del teu aprenentatge per la Vida.

I és en l'espera, quan l'instant es fa etern.
I és en l'afany de complaure't,
quan es manifesta la consciència de la pròpia existència.

Sóc digne de representar-me,
dins l'esfera il·luminada que engendra la llavor de la vida?
Sóc digne de crear-me,
en l'entorn no visible, invisible, que sustenta la pròpia matèria?
Sóc digne d'apropiar-me de l' esbós,
per ajudar-me a discernir enmig de les dualitats que vesteix a l'ego?
Sóc digne de transcendir,
de permetre'm explorar el pla de l'eternitat?

El cor inspira en la serenor, al elegir la direcció.

Si, sóc digne a volar per alliberar,
Si, sóc digne a parlar per desbloquejar,
Si, sóc digne a sentir la veu de l' Ànima per abraçar la demanda unànime, estimar .
Si, sóc digne a elegir Ser qui Sóc.