LA MAMELLA TERRA

La Terra parla quan el cor batega.

El volcà és el pit el qual mama la nova Vida.

El nadó, xucla la llet amb tanta ànsia que el degoteig constant,  incansable, embolcalla el cos de la dona-mare que expectant filtrarà l'ardor generat per tanta estimació.

El treball intens i intern de la Gaia, fa palpitar un cor que sol.licita buidar per donar, per continuar, per mantenir units els fragments convinguts i consolidats d'un trencaclosques esgrafiat.

El dit pot tapar la sortida, però no pot evitar el dolor derivat.

Pot semblar aturar lo visible des de la filosofia del materialisme, però allò imperceptible prossegueix en l'infinit esmunyint-se pels camins de l'ànima.

Saturar amb insistència pot copsar la relació de la companyia, fins convertir en rutinària i avorrida el sentit propi d'aquesta comunió, disgregant l'experiència adquirida de la fecundació divina, femenina - masculina.





ETS TU?

A la senzillesa de la teva pregunta filla,
li correspon una contesta sincera
exempt de dubtes i contradiccions,
mereixedora de la confiança que vas engendrant,
quan compenses les incerteses que emergeixen de la curiositat emergent,
amiga del teu aprenentatge per la Vida.


I és en l'espera, quan l'instant es fa etern.
I és en l'afany de complaure't,
quan es manifesta la consciència de la pròpia existència.


Sóc digne de representar-me,
dins l'esfera il·luminada que engendra la llavor de la vida?
Sóc digne de crear-me,
en l'entorn no visible, invisible, que sustenta la pròpia matèria?
Sóc digne d'apropiar-me de l' esbós,
per ajudar-me a discernir enmig de les dualitats que vesteix a l'ego?
Sóc digne de transcendir,
de permetre'm explorar el pla de l'eternitat?


El cor inspira en la serenor, al elegir la direcció.


Si, sóc digne a volar per alliberar,
Si, sóc digne a parlar per desbloquejar,
Si, sóc digne a sentir la veu de l' Ànima per abraçar la demanda unànime, estimar .
Si, sóc digne a elegir Ser qui Sóc.